Vinicius Barajas

Vinicius Barajas (São Paulo, 1984) va estudiar Arquitectura i Urbanisme a la Universitat Anhembi Morumbi de São Paulo (Brasil), Arts visuals amb orientació a la ceràmica a l’Institut de Ceràmica d’Avellaneda – Emilio Villafañe i Tècniques de Gravat a l’Institut Municipal Superior en Arts Visuals a Buenos Aires (Argentina).

Ha estat resident a l’Associãçao Casa da Videira, treballant en projectes d’Agroecologia i Art i amb el col·lectiu Ca l’Albirés ha desenvolupat treballs de pintura i hort urbà a Moià. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, São Paulo, Viena i Buenos aires, però el seu treball no ha estat gaire presentat, encara, al nostre país.

A les seves obres hi són sempre presents qüestions d’espiritualitat en diàleg amb la filosofia, ecologia i micro-política, arcaisme, primitivisme i anarquia. Investiga els processos artesanals, com la fabricació de tints amb pigments naturals, la producció del paper amb fibres vegetals o la construcció de forns de llenya per a la producció ceràmica. Barajas entén, doncs, l’art com a quelcom estretament lligat a la vida i la naturalesa.

«Arcaic»

Amb la proposta «Arcaic», Barajas busca aproximar-se a l’origen de l’ésser humà i a la seva relació primordial amb la naturalesa, rescatant el mite i les tradicions primitives i arcaiques, tant per comprendre i qüestionar el temps actual, com per transformar-lo.

Els treballs, realitzats a Moià durant un període de dos anys i mig, són el resultat de l’observació de la naturalesa a través de l’exercici de caminar. Aquesta investigació sistèmica del paisatge durant les diferents èpoques de l’any, a base de la recol·lecció de materials com terres, plantes, escorces i fruits, culmina en la producció artística de les pintures, dibuixos, papers artesanals, ceràmiques i la peça de vídeo que configuren aquesta exposició.

A través de peces que reben noms suggerents com “Pols de la Terra”, “Dits”, “Terra-Llar”, “Que se m’endugui el vent” o “Diversitat”, Barajas busca generar reflexions sobre un fer artístic atemporal, rescatant del passat riqueses de coneixements i pràctiques artístiques artesanals que estan en harmonia amb la vida i amb la naturalesa, aplicant-les al moment present. És possible crear art sense dependre de materials industrials.