Oriol Segon (Manresa, 1981) va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i ha participat en diferents tallers de fotografia documental impartits per Antoine d’Agata (Magnum Photos), Franco Pagetti (VII agency), José Manuel Navia (Agence Vu), Ariana Rinaldo (OjodePez) o Darcy Padilla, entre d’altres.

El seu assaig fotogràfic Young Patriots ha rebut els premis Spot Light Award (Festivalle della fotografia Etica a Lodi (Italia) el 2014) i l’Exposure Award 2014 (See Me Gallery de Nova York), entregat a ‘le Louvre’ de Paris, el 2015). Young Patriots ha estat exposat entre d’altres al festival DOCfield (Barcelona, 2014), al Backlight Festival (Tampere, Findlàndia, 2014), al Festival de fotografia emergent PA-TA-TA (Granada, 2014), a l’Encontros da Imagem Festival (Braga, Portugal 2014), al Festivalle della Fotografia Etica (Lodi, Itàlia, 2014), al Kolga Photo Festival (Tbilisi i Batumi, Georgia, 2015) a la Kursala (Cádiz, 2014) i al Konvent.0 (Cal Rosal, Berguedà, 2014), entre d’altres. També ha realitzat altres exposicions internacionals a Chipre i Turquia.

Ha publicat els seus assaigs a CNN (EUA), al D la Repubblica(Italia), WU Magazine (Itàlia),  Cicero Magazine (Alemània) i Co-Curate Magazine (GB, New York, 2017).

En l’actualitat és fotògraf freelance, imparteix tallers de fotografía documental com a freelance, per escoles, entitats i festivals (PA-TA-TA Festival, Granada, 2015) i Fotodocumental Quito (Factultad Latino Americana de Ciiencias Sociales de Quito, Ecuador, 2015).

Ha realitzat diversos projectes artístics multidisciplinarsd’experimentació participació com el Laboratori de la paraula aguda, (Cal Gras, Avinyó 2010), Projecte Presents, amb Quim Moya (Festival de Teatre de Tàrrega 2016)

La seva fotografia documental s’enfoca en processos participatius, transicionals, d’aprenentatge i en la fragilitat i vulnerabilitat humanes.

https://www.oriolsegontorra.com

MARES ADOLESCENTS, EMBARÀS PRECOÇ, ABÚS I DESTRUCCIÓ FAMILIAR A HONDURAS

Hondures és actualment el país amb l’índex més elevat d’homicidis del món. Les xifres parlen per si mateixes: més de 20 persones moren diàriament per arma de foc al país centreamericà. Una de les causes d’aquesta violència estructural és sens dubte la desestructuració familiar.

Generalment, mares i àvies d’Hondures amb pocs recursos econòmics es veuen obligades a tirar endavant amb gran quantitat de fills i nets sota l’absència de la figura paterna i la seva aportació econòmica respectiva. Un dels fenòmens ascendents dins la desestructuració familiar és l’embaràs adolescent.

Només durant l’any 2012 més de 50.000 noies adolescents van quedar embarassades a Hondures. Segons l’Informe de l’Estat Mundial de Població, realitzat per les Nacions Unides, Hondures és el segon país llatinoamericà amb la taxa més alta d’embarassos precoços, després de Nicaragua i tan sols superat per països de l’Àfrica Subsahariana. Dades oficials revelen que a Hondures de cada 100 embarassos 22 són en adolescents. Unes xifres que no deixen d’augmentar any rere any.

El 34% dels parts realitzats a l’Hospital Escuela de Tegucigalpa, que rep diàriament gran quantitat d’adolescents embarassades, són de noies entre els 12 i els 18 anys. Al centre de salut Alonso Suaso, un altre centre hospitalari de la capital, el doctor Philippe Reyes realitza diàriament una desena d’ecografies a joves embarassades.

Segons el fons de població de les Nacions Unides l’embaràs adolescent no respon tant a decisions de les joves mares sinó a l’absència d’oportunitats, pressions socials, culturals, econòmiques i al context al qual viuen. En aquest sentit les menors de 18 anys amb escassos recursos econòmics, que viuen en zones rurals y amb poca formació educativa tenen més possibilitats de quedar embarassades.

D’entre les principals causes de l’embaràs adolescent hi figuren també la falta de planificació familiar, la manca d’accés a mètodes anticonceptius, la prohibició de l’anticoncepció d’emergència, els estímuls sexuals presents als mitjans de comunicació, el sexisme imperant a la cultura patriarcal subjacent i els alarmants índexs de violacions intrafamiliars (per part del pare de les joves o del company sentimental de les mares) que pateix la regió.

Les joves mares viuen l’embaràs com a una ruptura de la transició entre la infància i l’edat adulta. El seu embaràs precoç els porta connotacions negatives acompanyades de sentiments de culpabilitat, rebuig, i, sobretot, falta de vincle amb el recentment nascut. Moltes de les mares adolescents solen abandonar els estudis després del part fet que té les seves conseqüències en la futura condició econòmica d’ambdós, mare i nadó.

Aquesta inèrcia tan comuna en la vida familiar hondurenya crea un cercle viciós difícil de canviar: Joves mares sense figura paterna i amb escassos recursos econòmics donen a llum durant l’adolescència a potencials joves mares que creixeran sense la figura paterna i amb escassos recursos econòmics.

Els pares adolescents generalment no es responsabilitzen de la criatura després de la concepció i la majoria dels nens i les joves mares acaben sent sostinguts per les àvies que definitivament s’evidencien com a pilars de l’estructura familiar d’Hondures.

Per la societat actual hondurenya, marcada per la violència i la manca d’esperança, l’embaràs adolescent continua essent un obstacle cap a la seva emancipació. Aquest projecte ha volgut donar llum i rostre a aquesta problemàtica per contribuir a una presa de consciència i apuntar a les possibles causes d’aquest fet.