Mireia Tysoe

Mireia Tysoe (1982) va néixer i créixer a Anglaterra abans de traslladar-se a viure a Catalunya l’any 2005. És llicenciada en Disseny pel Goldsmiths College (Universitat de Londres) amb Màster en Artteràpia (Universitat de Barcelona). La seva formació en artteràpia compaginada amb la
maternitat, li ha servit com a gran font d’inspiració per a la seva obra artística, que es basa en el concepte de les relacions i la salut emocional de les persones.

Ha fet diverses exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Catalunya Central i Girona. Ha ofert també tallers i presentacions sobre el seu procés creatiu en centres i esdeveniments, com ara Metàfora Centre d’Estudis d’Artteràpia a Barcelona i el Congrés Internacional d’Artteràpia de la Universitat Queen Mary de Londres.

La seva obra artística està formada per escultura, pintura, instal·lacions i collage. I bona part d’aquesta fa referència al cos humà, amb al·lusions abstracteses sobretot a la figura femenina, que es mostra a través de formes orgàniques i imatges suggestives.

Gran part de la inspiració per al seu treball l’extreu de les relacions interpersonals; com entenem i convivim amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta. La sèrie «Pell», de la que s’extreu la instal·lació que presenta aquest mes a Manresa, posa èmfasi als nostres límits, la nostra pell, la línia divisòria entre el nostre jo interior i tota la resta. Representa el nostre espai íntim i la connexió que s’estableix entre l’interior i l’exterior.

La relació primerenca mare-fill impregna el corpus principal de la seva obra; conceptes com el vincle d’aferrament, la diferenciació, la protecció/sobreprotecció i la repressió són aspectes que configuren alguns dels pilars fonamentals de les nostres personalitats i que determinen el nostre jo i les nostres relacions futures.

«Mare»

La instal·lació «Mare» forma part de la sèrie Skin (Pell), una sèrie que consta principalment d’estructures cobertes de mitges cosides a mà. Les corbes orgàniques, el tacte i el color recorden l’òrgan físic que ens envolta, la nostra pell. Les mitges creen una estructura delicada, translúcida, alhora que impenetrable. En moltes de les escultures la malla que formen les mitges s’assembla a una teranyina o matriu, traçant una línia que marca el límit entre un interior complex i estratificat i l’espai obert i il·limitat que l’envolta.

L’obra que dona nom a l’exposició representa un espai interior d’unitat i no diferenciat entre la mare i l’infant, un lloc segur i d’acolliment dins el qual podem començar a créixer i desenvolupar-nos. És un espai que conté les complexes dinàmiques que sorgeixen a mesura que es desenvolupa la relació, que pot ser nodridora i perjudicial alhora.

La “pell” defineix on acabem físicament i on comença tota la resta, proporcionant-nos informació sobre les coses que passen a l’última frontera entre nosaltres i el món. Ser conscient de la connexió i divisió entre l’interior i l’exterior ens ajuda a desenvolupar el sentit d’un mateix. Obrir-se i desenvolupar una connexió més àmplia amb el món i més enllà del món és necessari per experimentar un sentit d’unitat amb l’univers.

És a través de la nostra pell que podem tocar i sentir. Aquest òrgan, el més gran del nostre cos, és fonamental per fer que les nostres experiències siguin reals, per recuperar la sensació que som els amos i mestresses del nostre cos. La pell ens permet expressar la nostra sensualitat i rebre la dels altres, experimentar el plaer i el dolor. La sensualitat ens nodreix, és el mitjà essencial per connectar amb l’altre, és primordial per sentir-nos vius, ajudant-nos a sortir del protagonisme de la ment per poder percebre el conjunt del cos.