Ariadna Torres Giménez (Manresa, 1982) va estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i es va diplomar en direcció de cinema a l’escola Bande a Part de Barcelona. La seva activitat artística es desenvolupa en paral·lel a la seva tasca en organitzar i dinamitzar diàriament tallers d’experimentació plàstica per infants. També alfabetitza dones magrebines nouvingudes al casal de les Escodines de Manresa des de fa 5 anys. En l’àmbit de la creació plàstica, ha explorat la serigrafia, la fotografia, el cinema, l’art digital i el gravat.

L’exposició «Espera Eterna», inaugurada a la Llibreria Papasseit de Manresa l’any 2018, recollia una mostra de poesia visual feta amb la combinació de diferents tècniques com la fotografia, elmgravat i l’art digital.

Fa tres anys que forma part del grup M.O.K, conjunt interdisciplinari i performatiu que combina les arts audiovisuals, la música i la poesia oral. En solitari ha recitat en diversos festivals de poesia.mL’any 2014 va rebre el premi literari Grau Miró en la categoria de haiku, i l’any 2018 el premi de poesia visual organitzada per l’Ajuntament de Parets del Vallès i l’associació Niu d’art. Aquest mateix any va ser escollida per recitar en l’acte central del Dia Mundial de la Poesia, una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la UNESCO. Aquest 2021 ha publicat un poema visual a la revista de creació literària Branca i ha quedat finalista del primer certamen internacional de poesia visual “Un cop d’ull”.

En l’àmbit audiovisual, l’any 2012 va participar en el festival Visuals amb la direcció del curtmetratge titulat «En el més ençà». El 2014 va dirigir «Flux», un curtmetratge realitzat conjuntament amb el fotògraf Joan Villaplana Xarpell, inscrit dins el subgènere documental de la simfonia urbana. També ha col·laborat com a sonidista, directora d’art i ajudant de direcció en produccions cinematogràfiques independents.

«Súbdits»

«Súbdits» és una proposta interdisciplinària de poesia visual conformada per fotografies, objectes intervinguts i una peça de videoart.

La poesia visual és un gènere híbrid, a cavall entre les arts visuals i la literatura. Aquest caràcter fronterer ha provocat que generalment se li hagi dedicat poca o nul·la atenció tant des de la crítica literària com de l’artística. Tot i això, el gènere s’ha anat mantenint al llarg dels temps, i l’empremta que ha deixat és innegable, sobretot en l’àmbit del disseny. Amb aquesta voluntat reivindicativa d’aquest gènere artístic, Torres proposa un cicle d’activitats al voltant de l’exposició que configuri un programa educatiu.

«Súbdits» vol, a més, explorar plàsticament i poèticament les conseqüències de la servitud voluntària en el context de la nostra societat contemporània, intentant no caure en els llocs comuns de la crítica social, i amb el desig d’inspirar preguntes, reflexions i futures creacions artístiques.

El germen conceptual podria situar-se en la sospita que no existeixen els ciutadans, sinó que tots compartim, ho acceptem o no, la condició de súbdits. La noció de ciutadania – i conceptes com responsabilitat, socialització i lliure albir – és un obstacle a l’hora de comprendre la naturalesa de la política i l’aspecte que presenten les relacions de poder.